Sembla que l’estiu sigui per viatjar. Tenim una necessitat gran de marxar d’ on som. Els motius poden ser diversos, però tots tenen un punt en comú. Si ens movem, ens sentim més vius. Es una necessitat que no sabem ben bé d’on surt, i no la entenem ni contrastem, però sí que notem que ens empeny .
El nostre horitzó s’ha eixamplat i tot ens queda ja petit. Veiem imatges que se’ns graben a la retina i ens fan venir salivera. Avui tenim informació que ens queda lluny en el espai però busquem la manera d’acostar-nos-hi. Com que som limitats acabem fent-ne selecció i sovint això comporta que se’ns escapi un munt de coses que no podem abastar. Tots podem ser observadors del nostre entorn més proper i aquest pot impregnar els nostres sentits. Es així com arribem a descobrir petits detalls que s’havien fet imperceptibles als nostres ulls fins al moment de la descoberta.
Però hi ha una altre forma de viatjar. A través de la lectura, visitem llocs on la vida mai ens hi durà, coneixem persones que acaben sent tant reals com les persones que ens envolten, i podem barrejar les nostres vides reals amb les de ficció. Aquesta màgia tant simple, funciona. I tant que funciona!
Heu provat de llegir obres de teatre? Per instants et sents un viatger immòbil. No has de desplaçar-te ni moure’t d’on ets. Res de cues, ni esperes als aeroports o estacions. El viatge és present en cada instant, per què viatges per dins dels personatges i comparteixes de les seves emocions i dels seus records. La velocitat del viatge la controles tu mateix i tot i això, segueixes sent tu, qui amb la teva consciencia humana, cívica i ètica acabes sentint-te a gust o a disgust amb els personatges i les seves situacions.
Tots els companys i companyes que compartim els projectes d’ART EN ACCIÓ estem delerosos perquè comenci el nou curs i amb l’arribada de Setembre, nous projectes es posin en marxa.
La trempera que ens proporciona poder aconseguir donar vida a una ficció escrita sobre un paper, es comparable a poques coses a la vida. El teatre ens proporciona vida.
Un estiu sense teatre pot arribar a fer-se molt llarg, però el Setembre arriba inexorablement per encetar un nou curs, on de ben segur ens retrobarem amb els companys i companyes amb qui vam viure emocions fortes el curs passat, però com que tothom es benvingut, noves inscripcions ens portaran cares noves, amb qui poder treballar plegats, amb responsabilitat i entrega.
Per què es important matisar que el teatre es una activitat grupal, on el que jo faci o deixi de fer, té repercussions en el grup. Adquirir de bon principi aquest sentit de la responsabilitat, es senyal de que les coses es fan bé i es la primera pedra en la construcció de tots els projectes teatrals que ens estan esperant.
VISCA EL TEATRE I VISCA UN ANY MÉS, ART EN ACCIÓ
