Per commemorar el Dia Mundial del Teatre, Televisió de Badalona va programar, dins de l’espai tres60 conduit per en Toni Forteza, una tertúlia teatral amb l’objecte de revisar la salut del teatre en general i el de la nostra ciutat en particular.
La taula de tertulians la formaven la Montserrat Prat, professora de l’ Institut del Teatre, la Teresa Vilardell, dramaturga i també professora del Institut del Teatre i la Montserrat Bañolas, directora i alma mater de ART EN ACCIÒ.
La qualitat i experiència dels contertulians prometia un anàlisis en profunditat i certament no va decebre.
Es van destacar aspectes del teatre actual, com la gran quantitat de joves amb molt de talent i poques oportunitats per a tanta creació. El teatre no es pot deslligar de la resta de la societat , i per això, també pateix de les dificultats que hi ha per fer-se un lloc. I això no depèn solsamènt de l’encert del projecte, sinó que avui dia els programadors condicionen la creació. Tot treball s’ha de vendre i això fa que el programador i el productor hagin guanyat pes en aquest mon teatral en detriment de l’artista que fa uns anys tenia mes influencia sobre el teatre.
Una recomanació força encertada es preguntar-se abans de qualsevol creació que volem explicar, però sobretot a qui ho volem explicar. La conseqüència es que la innovació sigui mes difícil ja que ha de convèncer el públic , però ha de comptar primer amb suports en el circuit exhibidor. Hi ha molta gent amb molt talent esperant la seva finestra d’oportunitat i si aquesta no arriba, llavors aquest neguit per trobar una sortida fa que es formin grups que actuïn en sales petites i alternatives amb formules perverses de percentatge sobre la taquilla que fa que moltes vegades acabin posant-hi diners els actors i directors. Es juga amb la passió de tots els que fem teatre. La Teresa Vilardell va arribar a dir que ella en els seus inicis, ara fa 30 anys tenia mes mitjans que molts dels que ara comencen.
També es va parlar de la manca de reconeixement que aquest art té entre totes les arts. Ens hem de conjurar per millorar la visió que la societat té del teatre, i això es feina de tots els que ens hi dediquem.
El públic també va tenir la seva ració de critica, ja que generalment el públic està molt segmentat i ens trobem amb que no es fàcil crear desplaçaments de públic “captiu” per aconseguir que vegin coses diferents a les que estan acostumats a consumir. Hi ha sales que mai arrisquen i van sobre segur i això merma l’entrada de nous talents.
Veure a partir de 1h30min
El teatre amateur va passar de puntetes en aquesta tertúlia tant interessant. No obstant cal recordar que el teatre es un gran factor de cohesió cultural e intergeneracional. I aquesta es una de les seves multiples grandeses, avui dia mundial del teatre, una mica oblidades.